TENÍEM...





Tenia set anys,
Quan el meu avi amb el bastó apartava
arbusts i matolls i em descobria una secreta riera.
Vuit anys,
Quan vam inventar un restaurant “cuina de mercat”
amb productes de la terra: tomàquet, fonoll i ametlla,
i embolcallàvem pedres amb pàmpols o fulles de plataner.

nou anys,
Quan em feia corones de joncs i em sentia princesa,
També amb les canyes construíem cabanes
Incapaces de sostenir els somnis nostres
i  morien abatudes pel vent.
Amb 10 anys
Fregàvem a consciència la bassa
de les algues enganxades a l’hivern.
Tenia 14
Quan baixàvem a la plaça i
començàvem a sentir la independència de l’edat
17  
un noiet de nit furtiva
em proposà aquesta cascada
per viure una aventura
de pel·lícula americana,
i em vaig quedar asseguda
amb els peus a l’aigua

esfereïda per capgrossos i sabaters. 


19 anys
Quan el meu avi se’n va anar,
I amb ell:
La cabana , la riera, la bassa,
El restaurant, la quitxalla,
Els peus nus al riu,
I em dugué la impotència
que romàs
quan el temps se’t escapa entre les mans.

13 de JULIOL. FONT LES DOUS, 4 DE LA TARDA


Imatges extretes d'aqui 

Comentaris

Entrades populars