dissabte, 13 de juliol de 2013

LA TERRA QUE M'ACULL, LA TERRA QUE M'ESTIMO.





Alçar els palmells a l’espera que caigui la única veritat del cel, i proclamar-se viva. Deixar que l’última espurna de sol dibuixi esteles en el teu cos, mentre et sents la part petita d’un Univers complementat per la singularitat tot formant el tot d’una dimensió que s’esmuny de la vista. Agraïr sentir-se salvada només per un moment per tenir la immensa sort de descobrir que la terra que t’envolta és la que t’estimes fins el moll de l’ós, i que tota tu supures cada engruna que trepitges. Gràcies a qui sigui per concedir-me aquest desig  i permetre’m brotar aquí. La meva terra és la més bella que els meus ulls hagin vist mai. Jo tinc una planícia de verda vinya viva i  sento el somnífer dels grills que em vetllen la nit.


Video manllevat del perfil d'Andrés CV. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?