NI OMBRA.

Quina desgana em relliga,

cabdell immens que no sé desnuar.

Flocs de cabell tot desprenent-se

mentre em serro les dents.

Agonitza la reminiscència teva,

I crec que,

 a l’òbit de tu en mi,

voldré fondre’m com

de mig mati, la boira.

Aspirar-me centrípeta fins al nucli. 

I ja ni ombra.