ALMOÏNA

Aquest no serà l’acte de pidolar unes paraules amables, 

a l’espera de compassions provocades pel retret,

ni tan sols l’almoina púber

per un interior desbordant,

i una ànima d’oferir extenuada.

Em sé  capaç d’atiar  l’espurna de la bellesa per precària

l’encesa que la fa flama de la terra més erma.

Observo les cames llargues i brillants,

melenes de  dia d’estiu.

llavis cirera,

cossos d’arena del desert, o les embolicades en cel·lofana.

I en canvi, m’obriria el crani per trobar un aspecte

mitjanament acceptable.

No val que m’incitin a paraules.

el meu jo imbatible no es deixa vèncer pel vers.

I a sobre...

Totes les putes es diuen Sandra.