MARRÓ PEDRA





A vessar de sang els llavis,
amb les nafres humides,
tot prement el rictus.
L’atàvica frenesia
pel gir en espiral
sabedora d’un malaltís vertigen.
S’havia despenjat una estel.
Va cegar-te l’eclipsi.

Voldries ser marró pedra
Per passar inadvertida dels rius, tots.
Aigua, i tot l’impuls d’un cabalós torrent.

Comentaris

Entrades populars