EMPERADRIU DE CLASSE MITJANA

Quina emperadriu de classe mitjana

m’auguraven....

que no ho sabien?

que sóc

l’etern degoteig de pèrdua,

constructora imbatible de castells de cartes

que m’esfondren amb un sospir, cruel.

vinc de fer-me la vora a les genives, 

d’apedregar imbatibles, silencis

de la impotència entre les cames,
Hereva de culpables
fins i tot de la pluja! 

 Contenir-me?

- per protocol-.

Recitadora d'una miríada d'oracions
al quall de la nit. 

El temple de l'óvul
s'ha quedat sense adeptes.