8 DE MARÇ
Per la que es rebel·la
la que s’indigna,
la que lluita més enllà de les paraules.
Per la que duu la por acèrrima del gènere.
Per la
dolça, per la sàvia,
“la
pedra de la casa”
la que perd les ungles
que es trenca les cames,
regalima parpelles...
Per les que s’enfronten a la vida
malgrat els pits les maltractin,
Per a totes
les dones
laboralment maltractades:
les vexades i les mortes
Per les que foren encesa indiscriminada.
I les que s’alcen de porcellana en un dia de
maó.
Per les dones, per totes, totes i totes!
Que sigui així com bé dius.
ResponEliminaSubscric el poema, per la seva força i per la seva emoció. Bé, una bellesa de poema, no podia ser menys....
ResponEliminaTot i això, t'he de dir que no una dona per ser una dona es mereix tan bon poema. Tot ésser humà es mereix amor, cura i respecte en néixer, però ni el patiment posterior ni la mera condició de dona són per si sols prou motius per l'homenatge.
Dit això, milions de dones ofereixen cada dia el seu esforç i milions de brins de llum d'esperança al món. Crec que elles -vosaltres- sou precisament l'esperança del nostre futur.
molt ben dit! aixi sia!
ResponElimina