dilluns, 11 de febrer de 2013

UN VENT OBSCÈ D'ORQUESTRA


Aquesta nit,
Fa un vent obscè d’orquestra:
s’aferra la bugada d’últim intent
es manifesten, les persianes
i fa del tenor la gola, les antenes oscil·lant.

És un vent invers a l’adversitat
fa del coratge, l’abatiment
enlloc d’alçar-te d’impuls. 

5 comentaris:

  1. Un hivern ventós, dur i fred.Però ja arriba el sol i t'alçaràs dalt d'un poema nou, amb renovat impuls. Segur!

    ResponElimina
  2. Gràcies Eduard! Tant de bo!
    una abraçada. :)

    ResponElimina
  3. Tbe del mal tems es pot extreure la bonança d´un poema ,,radere els vidres ,sentir el vent xiular, fa més bona l.estança a la vora de la llar.
    Una sort poder interpretar el fred dsd la vessant del benestar!!
    Salutacions Sandra

    ResponElimina
  4. Molt bonic Sandra...
    El vent que em fa tornar boig i molesta tant...
    I tu el decores

    Gràcies

    Josep

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?