diumenge, 10 de febrer de 2013

UN DE FUGAÇ, COM EL PAS DEL PÈTAL DE LA DENT DE LLEÓ




El teu nom, onomatopeic, marca les pulsacions del cor meu, talment rellotge. Tanco els ulls per no veure’t il·luminat i caigut del cel, que n’és de traïdora la imaginació que ens envolta. I amb tot el vent als cabells ansiosa de  les mans teves i els teus braços tot impedint el vol a un altre mon. Et ploraré tota la vida que em queda, en silenci. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?