dimarts, 5 de febrer de 2013

ESPURNA D'ESPERA




Amb el ventre ple de papallones d’ales trencades i un coàgul d’indiferència expressa, disposo l’última espurna d’espera, mentre es condensa el negre de l’avenir, precísament aquesta nit que em sorprén tota la llum,  Inspiraré el silenci i em sentenciaré amb la innocència culpable que em vaticina, l’eremita de totes les solituds, i l’anima que  vagareja eterna cada partida de cicle. Perdona’m per no haver fet res.


Adéu. 

2 comentaris:

Vols deixar la teva empremta?