dilluns, 4 de febrer de 2013

EL SOMNI


He somiat que caminàvem, que travessàvem la diferencia descalces pels camps, tot suportant la inclemència de la injustícia, i l’oblit despietat. Emissàries dels segles, recorrien en  solitud de la foscor per unir la llum de les torxes de cada peregrinatge, he somiat les veus de les mortes recitant els versos més ocults, i atiant cada impuls per ser la veu, la veu que sotmetien constantment. He somiat donzelles encaputxades de negre resistint l’embat del temps, i tot l’amor per la lletra vetllant els seus camins. DONZELLES DE L’ANY 2000.



4 comentaris:

  1. ...I a més, la cançó és tremenda!!!

    Petons

    Josep

    ResponElimina
  2. Forma part d'un projecte que culmina molt aviat i us explicaré!
    però l'emoció és Euforia!!!
    mil gràcies i petons!

    ResponElimina
  3. El teu somni deu ser premonitori: ara arribaran els encaputxats i encaputxades negres, per les processons de Setmana Santa. Sempre he lamentat que, i poques vegades al cinema, no es traduïssin les cançons de l'anglès. S'haurien de fer els possibles, per al bon enteniment.
    Si la lletra es correspon al poema, podria simbolitzar una primavera negra.
    No sóc a twitter, Sandra, no em vaga el temps, i amb el blog ja en tinc prou per exercitar la literatura de cada dia. Ho dic pels avisos continuats de part teva... Gràcies, però la meva filla m'hi va apuntar i no hi he entrat mai.
    Que tinguis bon dimarts.

    ResponElimina
  4. Estimada Olga,
    l'única connexió entre el poema i la cançó és l'emoció d'Eufòria que experimento ara, a les acaballes d'un projecte i d'un treball que em fa especial il.lusió i del que en parlaré. Respecte a Twitter, em sap greu, ho fa el programa de forma autòmatica, miraré si hi trobo una solució o tinc manera d'impedir que t'envii la invitació. Rep una abraçada.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?