dimecres, 13 de febrer de 2013

DIMECRES 13


Vaig néixer l’any 1974, filla d’una transició política que prometia als meus pares un futur per a mi i per als meus, ple d’oportunitats, oportunitats que culminarien amb una vida basada en una sèrie de  valors i principis que calia seguir, no només per a conviure, sinó que eren del tot necessaris per a sentir-se realitzat amb una mateixa. Reconec que mai m’ha importat la política tant com ara, aquest fet te una explicació lògica que no es altra que la de preparar al meu fill per  afrontar a un futur, al que francament no puc mirar als ulls. Avui hem finalitzat un extraordinari programa per a nens en risc de fracàs escolar, proporcionat per l’ajuntament per tal de poder establir la rutina de deures, i arribar a inculcar aquesta responsabilitat com una necessitat vital per a la seva formació. No he deixat mai d’aprendre, i forma part de la pròpia evolució personal i del meu apartat d’Auto-coneixement detectar les mancances i cobrir-les, ja sigui amb formació o amb ajuda, i aquest tarannà m’ha servit i molt per a la Poesia. Però he estat una mare molt treballadora que fins ara no ha sabut implantar les rutines necessàries, perquè no tenia temps material per a dur-les a terme. Reprendre el camí just al punt on l’havia deixat i donar junts algunes passes per millorar, i entendre que ni tots els nens i nenes es comporten de la mateixa manera davant les mateixes situacions, i descobrir el camí que al meu fill i a mi ens alia,  és una extraordinària notícia. Descobrir-me en aquest aspecte mare nova, i una Sandra nova que també ha d’aprendre  a controlar alguna emoció oblidada dins meu, fa temps que vivia adormida. Entendre que la imposició en el meu fill no funciona, i en canvi és molt més efectiu el raonament lògic i donar-li un vot de confiança ha estat la solució perfecta. D’alttrabanda em costa desprendre’m de la desconfiança amb la qual instauraré els meus valors, el que considero que em fan una bona persona. Com pots dir que l’esforç condueix a l’èxit, si a l’èxit condueixen quaranta mil camins més i ve condicionat per un llinatge i un estatus social?, quines garanties puc donar-li de la compensació d’aquest esforç. Com inculcaré la integritat si pràcticament no tinc models a seguir, la dignitat de les dones, la lluita de les dones, que s’han carregat tot vulnerant i retallant cada concessió rere la màscara de l’austeritat, els drets per els que van lluitar els meus pares, s’esfondren per moments, cada estament, cada pilar en el que creia m’ha decebut profundament. No li he parlat mai de Déu perquè crec que fins i tot ell m’ha decebut.

1 comentari:

  1. Vaig néixer deu anys abans que tu, i l'evolució que he seguit no difereix gaire. He viscut els darrers anys en la convicció que el país avançava, que ens allunyàvem de les ombres i que podíem començar a pensar en una vida millor. De sobte han arribat els polítics i els banquers per a dir-nos que no, que aquest país segueix sent el país de la misèria i les desigualtats.
    Tot i això, segueixo creient en la feina de cada dia, en els valors de l'educació que cada dia has de revisar i repensar.
    Hem de repensar el món al mateix temps que ens repensem a nosaltres.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?