dimarts, 8 de gener de 2013

UN DESIG NO CONCEDIT




A l’empara del desig no concedit
m’arrauliré dedins la balba promesa.
La infantil pretensió
que m’és picot en un pensament de fusta.
Què delimita la obsessió de la voluntat?
A  voltes em retallaria el crani per extreure’l,
I d’altres m’aferro d’instint de supervivència.


4 comentaris:

  1. Imatges potents que parlen de la fermesa del desig, i alhora de la seva volatilitat.

    ResponElimina
  2. si, de vegades les coses no poden ser per més que les desitgis. GrÀCIES PELS TEUS MAGNIFICS COMENTARIS

    ResponElimina
  3. Potser no has fregat bé la làmpada i el geni està dormint...Continua desitjant el desig. Petó!

    ResponElimina
  4. Gràcies esborrall! la fregaré lluenta, lluenta!
    una abraçada.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?