dimarts, 1 de gener de 2013

ROSMARÍ TORRENS (TOT TENSANT L'ARC DE LA POESIA)





Rosmarí Torrens Guerrini  (1969)
És professora titular de l’escola Universitària en la Universitat de Barcelona des de 1997.Ha obtingut diferents premis i reconeixements com ara el recent “Premio Lupa de Oro” del institut d’estudis catalans per el llibre”les llengües al sofà. Plurilingüisme familiar als països de llengua catalana” , del que  n’és autora de dos capítols. La seva especialitat és la didàctica de la llengua estrangera, llengua italiana, lingüística General, Sociolingüística. En la seva vessant artística és poeta multidisciplinar, pintora, narradora oral.
El seu darrer llibre s’intitula “Cuando el arco está tensado” dins la col.lecció de poesia “El Bardo”. La seva poesia és de caire intimista però barreja la metafísica com a premissa tot creant una imatge surrealista del poema. El llibre ha estat confegit a partir de 51 poemes, i diferents collages i pintures relacionades amb els poemes.
Com a Rapsoda, acostuma a recitar tant en català com en castellà poesia publicada o inèdita acompanyada de:  Gemma Massanas, (Guitarra) qui composa música especialment per a la seva poesia o bé per Marga Mingote (Arpa y percussió), o Estel Villaronga (violí), entre d’altres músics, amb diferents espectacles.

TASTET DE POEMES

De: I Geometría variable

¿QUÉ NOS UNE?

¿Qué nos une?
Nos une
una playa curva y sin marea,
con agua por ambos lados.
Lame el mar un costado sin algas;
y en el otro flotan ligeras y estrelladas.
Hay una luna tímida o el sol se pone
y unas pocas estrellas caen.

Es noche de San Lorenzo
y un recuerdo triste te estremece.
Por tí hay un trazo gris en el cielo
y una nube pequeña se conmueve.
Un miedo pequeño
cuece cuevas.
Allí te espero.

Allí te espero
donde los caballos
sólo se ven de frente,
sus fuertes patas galopando.
Allí te espero,
suspendida en el aire.
Y canto Moon River.

Cuatro lados no son una casa, te digo,
sólo una ventana.
Y aún así nos queremos,
porque aquí somos libres.

Libres:
una página repleta de color.
Un lado azul,
negro el otro.
Un mundo triangular,
redondo el otro.
Por un lado se entra,
por el otro no.
Frente y revés de una guitarra
que canta de noche
y de día calla
según por qué lado la mires.

Según por qué lado la mires
es una ventana
de cuatro trazos,
una segunda dimensión
sin profundidad.
Trazos muy simples,
como de niño;
una forma inútil
porque no existe.

No sé dibujar.
Sin ventana no hay casa,
y sin casa es la nada.

Vivamos pues allí, en paz,
suene una canción u otra
y póngase el astro que prefiera.

De: III El globo y la tierra plana


Actualment presenta el seu llibre a multitud d'espais, recentment al 
col.lectiu ·Tens la paraula" del que ja us he parlat, i properament a
el Café Metropol (Tarragona, 16 de Gener), Ateneu de Sant Just Desvern (febrer), Bar La Guita (Berga, 16 de febrer), La Casa del Libro (Barcelona, 5 de març), Librería Primado (València, abril), Ateneu Barcelonès (24 de maig).

El llibre es pot trobar aquí i  a les llibreries; Laie, la Central, la Casa del libro. 



En els següents enllaços podeu trobar més informació sobre l'autora.





Twitter RosmariTorrens
Las cinco menos cuento (grup de narració oral) http://cincomenoscuento.wordpress.com/



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?