dimecres, 9 de gener de 2013

L'ILLA DELS INTENTS


L’home més ardit que jo conec romàs esfereït per una dona,
la dona més valenta que conec romàs atemorida per un Home.






A l’illa dels intents

cauen allaus d’impotències
 t’injecten la mel els insectes .
xarrupes l’amarg elixir del miratge,
però si atanses l’àpex,
dormiran aurores als peus teus.
 El preu de la dansa en la tempesta
I d’un bany intrèpid de marees,
És vèncer la inclemència tota del camí. 



4 comentaris:

  1. Qui no ha encès mai aquesta brasa
    A ple pulmó, amb mans tremoloses,
    Qui no ha somiat la fi del món i el temps
    No perviurà en aquest instant etern
    Que és el mateix dolor de la fugacitat,
    La saviesa llampant de saber-se efímer.
    Qui no ha atiat el foc amb seca fúria
    No obtindrà aquesta pau de fresca pluja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh Eduard! meu Eduard! m'encanta... no t'havia llegit en poesia, però sabia que ets increiblement bo.
      gràcies per fer el post, gran! immens.

      Elimina
  2. No puc redactar cap poesia ,,sols et puc dir ,,!!!mot maco!!! Sandra.

    ResponElimina
  3. Per mi es tant important com un poema!
    una abraçada.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?