LA TERRA SECA


És l'absència una esquerda
on asimètrica es traça 
la sequedat del pou, 
i on el silenci plora agut. 

jo voldria reprendre 
aquella matèria de núvol
que em fa gràcil en les pupiles teves, 
i deixar de ser el pes d'una politja
en caiguda lliure.

Comentaris

  1. Impressionant el joc de paraules per descriure un estat...

    Un text preciós!!!

    Petons

    Josep

    ResponElimina
  2. Moltíssimes gràcies Josep, la poesia és joc, i em fascina jugar amb les paraules.

    ResponElimina
  3. La flama de l’espelma
    tentineja en l'espai
    deixant sobre la paret
    l’ emmotllable ombra
    que reflecteix el mirall
    on ondades línies
    tracen la geometria
    de la teva nuesa
    dona de foc i llum
    politja del teu cos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia!
      Vaig escriure un llibre per oblidar-me de les ombres retallades nues, de les plorems rebentant al meu os, del cos aobert i l'ànima desfeta.
      La meva escomesa ara, es trobar la veritable dins meu, al marge de sensacions.
      moltíssimes gràcies per un poema preciós!

      Elimina
  4. Agafar volum i pes. Sí, aquest sól ser un miracle que es dóna sempre per contacte amb els altres. És, de fet, el que ens fa crèixer.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars