DESFOGAMENT

Últimament les coses m'afecten més del conte, les coses a les que no hi dona importància prenen rellevància i a la inversa. És com si portés l'ànima a flor de pell, ploro massa sovint i en canvi puc riure amb una escandalosa exhaltació segons com. Em deu està guanyant la versusart i perdo la noció del temps, de l'espai i de les vivències, i se'm enduen els vents d'impossibles, i quan això passa, arreplego la bandera hissada i me'n vaig sense fer massa soroll, m'aïllo, i em tanco i s'ha acabat. Ja ho sé, és el temps qui controla la capacitat de fer amainar les emocions intenses, i jo sento que en la mesura que em faig gran, no paro de veure trens que se'n van amb les meves maletes. Un desassosec i el sentiment que tot és envà, que sóc del tot absurda per tornar a creure en l'absurd, i que repeteixo cada cop més morta que viva les mateixes lliçons dels mateixos cicles.