dilluns, 7 de gener de 2013

DESFOGAMENT

Últimament les coses m'afecten més del conte, les coses a les que no hi dona importància prenen rellevància i a la inversa. És com si portés l'ànima a flor de pell, ploro massa sovint i en canvi puc riure amb una escandalosa exhaltació segons com. Em deu està guanyant la versusart i perdo la noció del temps, de l'espai i de les vivències, i se'm enduen els vents d'impossibles, i quan això passa, arreplego la bandera hissada i me'n vaig sense fer massa soroll, m'aïllo, i em tanco i s'ha acabat. Ja ho sé, és el temps qui controla la capacitat de fer amainar les emocions intenses, i jo sento que en la mesura que em faig gran, no paro de veure trens que se'n van amb les meves maletes. Un desassosec i el sentiment que tot és envà, que sóc del tot absurda per tornar a creure en l'absurd, i que repeteixo cada cop més morta que viva les mateixes lliçons dels mateixos cicles. 

3 comentaris:

  1. Sandra, només has de mirar si les coses que et desassosseguen, són importants i si val la pena que et deixis aclaparar per elles...Plorar i riure, són in bon desfogament, quan es tracta de controlar emocions... Penso que a tothom, de tant en tant, algun tren s'emporta l'equipatge!
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Estic amb la Roser. Plora i escolta heavy metal, també ajuda pegar crits i botar com boja mentre balles.

    Uns petons calms...

    ResponElimina
  3. Moltíssimes gràcies! si, però aquests alt-i-baixos...
    una abraçada global.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?