dimecres, 16 de gener de 2013

DECÁLEG D'AVENIR



La raó: la llei a priori. La llei moral i del bé no pot tenir com a origen l'experiència, i, per tant, aquesta llei ha de ser a priori, independent de l'experiència, fonamentada en la raó. A través de l'experiència coneixem allò que és, però l'ètica analitza allò que ha de ser. La voluntat: Els Imperatius. La voluntat es dona a ella mateixa les seves lleis, anomenades imperatius. Però cal distingir dos tipus d'imperatius: Els Imperatius Hipotètics, basats en la recerca d'un premi o la fugida d'un càstig (Kant els rebutja), i l'Imperatiu categòric(El deure pel deure, acceptats per Kant). Així trobem com a màxima kantiana: Actua tal i com creus que hauria d’actuar tothom.

Criítica de la raó pràctica. Kant. 



Allunyar-se de la intenció primera sabedora que no ens és propícia, i arribar a l’estat conscient de l’anàlisi de la situació tot deixant que un temps d’aigua s’escoli entre les mans. Demanar als profetes que s’abstinguin de situacions capcioses i es dediquin a treballar per resoldre situacions d’estany, i no pas per corprendre’m amb moments d’història romàntica que només apaivaguen la meva llum. Permetre que el cervell activi els P300 en la direcció correcta, recuperar la il·lusió correcta pel meu propi avenç, i deixar de mirar a terra, que no sóc en cap cas una immundícia. Dedicar-me a recuperar la meva llum des de la calma i no amb l’estat de nervis intens que m’agita a cada moment. Punt per punt, i passa a passa, fins a ser la que era abans de la destroça emocional en tots els camps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?