AMOS DEL DESTÍ

Veure l’engruna d’or entre el sutge

I perpetuar la condemna,

Inconscient amb un balb miratge a les pupiles.

Lluir una màscara veneciana.

Benvingut l’obscur que t’empresona

I lloats els intents de blanc

en l’abatiment meu,

un comiat es bressola

I en les ulleres

uns camins de llàgrimes

que no tornaran.

Quins amos del destí.