L'HOME QUE DORMIA
Va quedar-se absort
tot contemplant els camins de l’aigua, malgrat tants cops havia sentit que
sempre repetia el camí. Va adonar-se que havia perdut la vivesa dels colors, i
que la inèrcia de la rutina el feia sentir la busca d’un rellotge, l’hàbit se
li havia instaurat en la soledat. L’home que dormia, va quedar-se perplex tot
veient brollar nous torrents, i es senti profundament estafat per la vida, mentre l'aigua es delia per omplir-li les mans.
bonissiiiiiiimmmmmmm
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, a mi tambe em passa que sovint quan penso en alguns moments de la vida, és com si haguera estat hivernant, i de sobte em desperto, i em faig l'eterna pregunta: que faig jo aqui!.
ResponEliminaanònim/anònima. una abraçada