dimecres, 26 de desembre de 2012

LA CARONA I EL CRIT




Tant prematur l’abandó que els habitava
van rapar-los al zero de idees com plagues,
va morir d’una expressa inanició
mentre les espelmes fiblaven a les taules,
sotmetien al rebel fins l’extenuació
tenien set anys i allò li digueren escola.
Va veure com se l’emportava la funerària,
I en la massilla  d’un petit cervell
aflora per sempre la cara seva,
Tot clamant a les fosques
El crit de la seva mare. 



(ha trencat el mur, i tot el passat se'ns rebela)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?