CAMINS

Caminaré molt avui, fins que la nit conclogui la visió. Caminaré fins als límits de les forces, i no serà pas una passa lànguida i distreta, no, serà una passa lleugera com de fugitiva, i m’esmunyiré entre les bromeres del preludi de l’obscur.

I caminaré en silenci, tot intentant les veus del pensament s’abstreguin. Intentaré amb la força de l’ànima, despullar-me d’algun record que ha vestit els dies,  i deixar-lo fuetejant i abandonat a la intempèrie, potser penjant d’aquesta vasta planícia de vinyes que travessaré amb el delit que el temps passi, passi, tan lleuger com jo.  I m’arribi l’alliberador desig de ser alliberada de ment.

Deu ser això la paraula dement “ tenir la ment posseïda pel no res”.