dijous, 20 de desembre de 2012

200ê ANIVERSARI DELS GERMANS GRIMM





Jacob Grimm (1785 - 1863) i el seu germà, un any més jove que ell, Wilhelm (1786 - 1859) van néixer a HanauHessen, Alemanya. Eren els germans majors d'una família nombrosa que comptava amb cinc fills i una filla. El pare, Philipp Wilhelm, miser, fou contable a Hanau i més tard s'estigué a Steinau, on el seu pare i padrí havien estat sacerdots de l'església reformada calvinista. La mort del pare el 1796 portà dificultats socials a la família. Després d'assistir als ensenyaments secundaris, tots dos germans seguiren els passos paterns i estudiaren dret a la Universitat de Marburg (1802–06) amb la intenció d'entrar als serveis civils. A Marburg foren influenciats per Clemens Brentano, qui despertà a ambdós l'amor per la poesia tradicional, i Friedrich Karl von Savigny, cofundador de l'escola històrica de jurisprudència, qui els ensenyà un mètode d'investigació històrica que fou la base real de tota la seva investigació posterior.Als 20 anys d'edat, Jacob treballava com a bibliotecari i Wilhelm com a secretari de la biblioteca. Abans d'arribar als 30 anys, havien aconseguit de sobreviure gràcies a les seves publicacions. Van ser professors universitaris a Kassel (1829 i 1839 respectivament). Estant professors de la Universitat de Gotinga, els van acomiadar en 1837 per protestar contra el rei Ernest August I de Hannover. L'any següent van ser invitats per Frederic Guillem IV de Prússia a Berlín on van exercir com a professors en la Universitat Humboldt de la mateixa ciutat. Després de les Revolucions de 1848Jacob va ser membre del Parlament de Frankfurt.
També altres persones, influenciaren fortament els Grimm, particularment el filòsof Johann Gottfried Herder (1744–1803), amb les seves idees sobre la poesia tradicional. Essencialment romangueren individuals, creant el seu treball d'acord amb els seus propis principis. El 1805 Jacob acompanyà Savigny a París per fer recerca al manuscrits legals de l'Edat Mitjana. L'any següent esdevengué secretari a l'oficina de guerra de Kassel. La mort de la mare el 1808 deixà un Jacob de 23 anys amb la responsabilitat de quatre germans i una germana. Després que els francesos entraren el 1806, Jacob es feu llibreter del rei Jérôme de Westphalia el 1808 i un any més tard auditor del Consell d'Estat però retornà al servei de Hesse el 1813 després de la derrota de Napoleó. Anà dos copa a París (1814–15), per recuperar llibres i pintures valuoses robades pels francesos a Hesse i Prussia. També prengué part en el congrés de Vienna (Septembre 1814–Juny 1815). Entre 1812 i 1815 publiquen Kinder- und Hausmärchen (Contes d'infants i de la llar, en la versió de Carles Riba, 1919-1921), dos volums gran part de les històries dels quals foren obtinguts una dona anomenada Pastora. Les primeres col·leccions de contes publicats al 1812 es van vendre modestament a Alemanya, al principi només uns centenars d'exemplars a l'any. Les primeres edicions no estaven dirigides a un públic infantil, en un principi els germans Grimm van refusar d'utilitzar il·lustracions en els seus llibres i preferien les notes erudites al peu de pàgina, que ocupaven gairebé tant d'espai com els mateixos contes. En els seus inicis mai es van considerar escriptors per nens, sinó folkloristes patriòtics. L'Alemanya de l'època dels germans Grimm havia estat ocupada pels exèrcits de Napoleó, i el nou governant pretenia suprimir la cultura local del vell règim de feus i principats de la Alemanya dels principis del segle XIX. Degut a la seva salut, Wilhelm estigué sense ocupació regular fins 1814, any en que conseguí el lloc de secretari a la biblioteca Elector a Kassel. El 1816 Jacob el seguí com a bibliotecari. El Kinder-und Hausmärchen fou seguit per una col·leció de llegendes històriques i locals d'Alemanya, Deutsche Sagen "Llegendes populars alemanyes" (1816–18), el qual mai obtingué un ampli reconeixements popular, tot i que influencià tan la literatura com l'estudi de la narrativa tradicional. Els seus treballs de recuperació filològica inicien el seu estudi sobre la lingüística i la cultura alemanyes. Mentre col·laboraren en aquests temes, Jacob començà l'estudi de la filologia amb un extens treball de gramàtica: Deutsche Grammatik, del qual es publicaren quatre edicions entre el 1819 i el 1937. La paraula deutsch en el títol no significa estrictament alemanya, sinó que es refereix més aviat al significat etimològic de comú, essent així emprat per referir-se a tots els llenguatges Germànics, els desenvolupament històric dels quals es traçat per primera vegada.
Jacob aplicà el mètode històric i el treball fou cabdal per al naixement del mètode comparatiu a la investigació lingüística i formulà la llei que porta el seu nom, sobre el principi de regularitat de la transformació de consonants indoeuropees en les llengües germàniques, un principi prèviament observat pel danès Rasmus Rask. El treball de Jacob sobre gramàtica exercí una enorme influència sobre l'estudi lingüístic contemporani germànic, romanç i eslau i es encara avui valuós i usat. El 1824 Jacob traduí una gramàtica Sèrbia del seu amic Vuk Stefanović Karadžić, en la que escrigué una erudita introducció sobre els llenguatges i la literatura eslava. Després, el 1826, els germans publicaren una traducció de les “Llegendes de fades i tradicions del sud de Irlanda” fent un prefaci a l'edició amb una llarga introducció sobre el seu propi saber sobre les fades. Al mateix temps, posaren la seva atenció als documents escrits de la literatura primerenca, fent sorgir noves edicions de textos antics, tan germànics com d'altres llenguatges. Jacob escriu Deutsche Rechtsaltertümer ('Antiguitats del dret germànic', 1828), un estudi de les practiques legislatives antigues i creences que ampliava les seves investigacions de la cultura tradicional germànica i proveïa fonts materials sistemàtiques excloent les fonts actuals. El treball estimulà altres publicacions a França, Holanda, Rússia i els territoris eslaus de sur i no ha estat encara superat. Wilhelm escriví Die Deutsche Heldensage ('Llegenda heroica alemanya', 1829) una col·lecció de temes i noms de les llegendes heroiques mencionades a la literatura i l'art d'ençà del s. VI fins al s. XV, juntament amb assajos sobre l'art de l'epopeya. Per aquell temps els germans havien abandonat definitivament els pensaments d'una carrera legal en favor de la recerca literaria. En els anys següents visqueren frugalment i treballaren amb constancia, posant els fonaments per als seus interessos vitals. El seu pensament estava arrelat en els canvis polítics i socials de la seva època i en el repte a que aquests donaven suport. No tenien res en comú amb el tan de mode romanticisme gòtic dels s. XVIII i XIX. El seu estat mental els feu més realistes que els romantics. Investigaren el passat i veieren en l'antiguitat la fundació de totes les institucions socials dels seus dies. Però això no vol dir que volguessin tornar al passat. Des del principi, els Grimm volien incloure material de més enllà de les seves pròpies fronteres, de les tradicions literàries d' Escandinàvia, Espanya, Holanda, Irlanda, Escocia, Anglaterra, Sèrbia i Findlàndia. Els anys a Göttingen. La tranquil·la felicitat a Kassel acabà el 1829, quan foren rebutjats per l'elector de Hessen-Kassel. Conseqüentment, es desplaçaren a la propera univesitat de Göttingen, on foren nomenats bibliotecaris i professors catedràtics en l'especialitat de filologia alemanya. Van realitzar extenses investigacions sobre l'alemany d'aquella època i també sobre el folklore de les diferents regions del país. Jacob publica Deutsche Mythologie ('Mitologia alemanya', 1835). En ell traçà la fe i les supersticions precristianes de la població germana des de la poesia, els contes de fades i els elements folklòrics, contrastant les seves creençes amb les de la mitologia clàssica i cristiana. L'obra tengué molts successors a tot Europa, però sovint els deixembles no foren tan cuidadoses en les seves sentències com Jacob havia estat.Wilhelm publicà la seva magnífica edició dels Freidank’s epigrams. Però de nou el seu destí es complicà. Quan Ernest Augustus, duc de Cumberland, fou nomenat rei de Hanover, rebutjà la constitució de 1833, que considerava massa liberal. Dues setmanes després de les declaracions del rei, els Grimm, juntament amb altres cinc professors (Els set de Göttingen), enviaren una protesta al rei, explicant que ells es sentien lligats per jurament a l'antiga constitució. Els van acomiadar el 1837 i a tres d'ells, incloent Jacob, se'ls ordenà abandonar el regne. Durant els tres anys d'exili a Kassel, institucions alemanyes i de més enllà (Hamburg, Marburg, Rostock, Weimar, Bèlgica, França, Holanda, i Suïssa) intentaren obtenir els serveis dels germans. El període de Berlin El 1840 acceptaren una invitació del rei de Prussia, Frederik Guillem IV, per anar a Berlin on passaren a ser membres de la Reial Acadèmia de les Ciències, i professors de la Universitat Humboldt a Berlín. Allà començaren, el 1852, el que fou el seu projecte més ambiciós: el Deutsches Wörterbuch, un gran diccionari en 22 volums amb etimologies i exemples d'ús del lèxic alemany, que no fou acabat fins al 1960. Pretenia ser una guia pels usuaris, de la paraula parlada i escrita, així com també un referent per al treball escolar. En ell totes les paraules presents a la literatura de les tres centuries precedents, de Luter a Goethe, es mostraven amb les seves variants històriques, la seva etimologia i els seu desenvolupament semàntic. A més, el seu ús s'il·lustrava mitjançant expressions i proverbis. Després de les Revolucions de 1848 Jacob va ser membre del Parlament de Frankfurt. La col·lecció de contes va ser ampliada al 1857 i es coneix popularment com Contes de fades dels germans Grimm. Jacob i Wihlem moren a Berlín el 20 de setembre del 1863 i el 16 de desembre del 1859 respectivament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?