MANUAL DE SUPERVIVÈNCIA EMOCIONAL


MANUAL DE SUPERVIVÈNCIA EMOCIONAL

Hauràs de fermar feroçment els ulls, uns instants per concentrar en la ment tot allò que canalitzes I cedir prioritat a altres camins. Empeltar l’oblit  a desgana i començar de bell nou després que has estat objectiu, apartar-te.
Havies d’haver previst que venia a tota velocitat i preparar-te aprofitant el vent de la fugida.
Entendre que en la necessitat d’ésser cadascú exterioritza precisament la identitat d’una manera diferent a la meva, i que la seducció es tan antiga com l’escriptura. I Hauràs de tancar els ulls una altra vegada per repetir-te que allò no ho has viscut, que ha format part d’una estratègia íntima que t’és aliena i ara toca  descentralitzar, reclamar la independència dins somni, i en la vida desprendre’s de  l’esclavitud a la que t’havies sotmès sense adonar-te’n. Escriuré  el seu nom mil vegades si cal, per alliberar-me’n, o potser aniré al meu racó d’inspiració a soterrar aquell paper fet mil bocins entre la sorra.
M’ha costat una nit, sí, sencera, d’estrelles que es fonen com llàgrimes, però ja està.
Ara estic preparada per dir mentalment adéu, i com els senyors des destins redacten fatal i quan hi ha amor veritable sempre et separen, estic tranqui-la.
Ha estat un temps íntim que no havia assolit mai sense la imaginació, i allà hi he de tornar. Als cims dels meus abismes, precisament a albirar les temptacions des de la llunyania.


I en que es basava l’amor si no és en el respecte per sobre  de totes les coses?, així que em poso la caputxa per les inclemències de la vida i me’n vaig errant d’aquesta història. M’enduc un munt de lliçons! 
El millor de tot, es que he estat jo mateixa!, i aquesta és una excel.lent notícia. 

Comentaris

  1. Què bonic, què cert, i què dur...
    Miguel Hernández ja ho digué:
    "Nunca es triste la verdad,
    lo que no tiene es remedio
    [...]"

    Una salutació

    ResponElimina
  2. Molt ben explicat. El procés del dol és essencial per reafirmar-se. Com en totes les coses de la vida, no es pot tirar pel dret, s'han d'anar complint les passes, els diferents estadis que ens han de portar a ser més nosaltres mateixos, a aprendre del que hem viscut i a incorporar-ho no com a trauma o bloqueig, sinó com a experiència d'aprenentatge, i a ser finalment més nosaltres mateixos que mai. Molt ben expresat...

    ResponElimina
  3. Es curiós, però no sabeu el caracter cauteritzador que te en mi l'escriptura, és talment com si el fet d'escriure-ho m'hagués ajudat a assumir-ho.
    Moltissimes gràcies per recordar-me que estis menys soleta!
    una abraçada als dos.

    ResponElimina
  4. Sandra crec que és cert que l'amor sempre s'ha de basar en el respecte a un mateix i a l'altre...
    Moltes persones necessiten escriure quan se senten angoixades, penso que és una bona teràpia.
    Petonets.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars