LA NATURA VENÇUDA PEL TEMPS.




Duc la humitat de l’ànima, closa,
i tota la gelor dins meu,
la despulla del pòsit
dansant en ziga-zaga
per un vent d’enyor.
Una veu d’aigua profunda,
tot brollant i canalitzant tots els  rius.

Duc un estol de fulla
Ara que  la natura es vençuda 
pel temps,
i el desig d’ambre de la
Última llum quan es fon. 

Comentaris

  1. com sempre la reina de les lletres fabulos.

    ResponElimina
  2. Natura immutable en la seva constant mutació.

    ResponElimina
  3. L'última llum sempre és la que més atrau la mirada, i a vegades entristeix, però sabem que la tornarem a trobar.

    ResponElimina
  4. Molt bona imatge tardoral abans de recloure'ns en nosaltres mateixos.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars