diumenge, 30 de setembre de 2012

NO HI HAVIA A VALÈNCIA DOS AMANTS COM NOSALTRES

 ELS AMANTS 
La carn vol carn (Ausiàs March)
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.
 

3 comentaris:

  1. Uaaa, imponent poema eròtic. No podem evitar que, al llegir-lo en veu alta, ens recorri un calfred o un desig. La carn vol carn, no em diguis que la cita no està ben trobada.

    ResponElimina
  2. Com t'has assabentat que el dimarts 2
    serà un dels poemes que recitaré?

    Imponent poema.

    :)

    ResponElimina
  3. jajaja, Rafel, demà penjo allò del dimarts, i east (recitat per segons qui es brutal) una abraçada global.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?