LA LLUNA QUE M'AGITA LES MAREES,

Ets la lluna que m’agita les marees,

el secret que m’esclata entre les cames

la flama que encesa m’impulsa a despullar-me

I per qui em cauria la dignitat voluntària.

Una verema en la mirada

que m’incita a ser millor

L’espatlla en la que em recolzaria

I els llavis que forçaria a obrir-se amb els meus,

ets la suor meva, i la serenor contenida

Un compendi d’instints latents

que fa de la vida meva

un foc d’artifici.