dijous, 30 d’agost de 2012

POSSIBILITATS-ÍMPOSSIBILITATS


Des del  zenit
l’erudició en la matèria precisa el blanc,
malgrat a contracor
t’assaltin un ventall d’impossibilitats:
potser sóc estratègia,
o potser no.
Serè compassió?
-passió frustrada per l’impossibilitat  d’instint a culminar-
Potser i dic només potser...
Que un dia ens trobem en un espai inusual.
Aniré al servei de dones
-posem per cas-
Ell,
fingirà haver errat la porta,
se’m acostarà  de la passió presoner,
serem encesa saliva
m’alliberarà de la cela, les sines
I caurem rendits a terra
per no sostenir-nos d’amor.

 

 

Ja ho confessarà el temps
que tot ho desvetlla

1 comentari:

  1. Bon vespre Sandra.
    Que bo aquest final: Ja ho confessarà el temps
    que tot ho desvetlla.
    Impressionant...
    Acabo d'arribar i he vist el teu comentari, que evidentment m'afalaga enormement. M'encanta la proposta que hi fas però potser però em podries concretar una mica més el que vols... El meu correu electrònic ja el saps, no?
    Fins aviat doncs...
    I bones festes majors!

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?