dimecres, 29 d’agost de 2012

EL PRESONER DEL CEL

A propòsit del PRESONER DEL CEL
Autor: Carlos Ruiz Zafón
Editorial: Planeta
ISBN 9788497082341



Una Barcelona ombrívola i plena de cendra, sota un cel de plom és l’escenari escollit per aquest tercer títol que complementa la trilogia, després de l’Ombra del vent i del Joc de  L’Ángel, en Carlos Ruiz Zafón torna a elevar-nos de la terra i fer-nos perdre entre les pàgines d’un llibre que ens atrapa en elles.  En Daniel Sempere ja és adult, tendre i considerat, casat i amb un fill que descobreix un entrellat que contribueix a desxifrar algunes claus pendents. Enyorava aquest Fermi Romero de Torres, sagaç i eloqüent i amb una dialèctica exquisida, he sospirat per l’amor d’un David Martín, escriptor turmentat mig enamorat d’una divertida i apassionada aprenent d’escriptora com Na Isabella, personatge amb el qual em vaig identificar Aquells que anunciaven que aquest llibre responia a una necessitat purament comercial els diré que potser no entenen prou de Literatura, i no pas com entesa, -que em sé les mancances- sinó com lectora exigent que sóc. Aquest llibre fa emocionar-se i volar i perdre’s en mil paratges que sento propers, rememorar una Espanya, caduca, retrògrada i cruel que esclata en un passat assumible a marxes forçades per tants i tants i que no hem sabut valorar el suficient. M'ha fet pensar en la necessitat de crear un cementiri de llibres oblidats. per tal que els llibres ni es cremin, ni es venguin com a saldos. 
Com diu la contraportada una novel·la Magistral que fa convergir l’embruix de els dos llibres que la precedeixen per a deixar-nos altra vegada la mel de la intriga als llavis i l’adicció a una prosa exquisida.
 «El presoner del cel»

3 comentaris:

  1. Em vaig enamorar de L'ombra del vent, però després vaig llegir el Joc de L'àngel i em va decebre una mica, perquè també havia llegit Marina, anterior a aquests i el vaig trobar una mica repetitiu i enrevessat...
    El presoner del cel el tinc, però encara no l'he llegit, penso que també m'agradarà...
    Bona nit.

    ResponElimina
  2. Et pots creure que no sabia d'aquesta tercera entrega???

    Vaig comprar i llegir l'ombra del vent quan ningú no n'havia sentit a parlar. No, no és gràcies a que estés informat del que es preparava, no. Senzillament a Fnac vaig veure el llibre, el vaig mirar una mica, i tot i que llavors no coneixia a aquell tal Zafon em va cridar molt l'atenció. No sabria dir-te. Però la màgia del llibre, abans del boca orella, em va atrapar. Per què vaig comprar sense saber res aquell volum? Això em va demostrar que un èxit editorial té alguna cosa màgica en la prelectura, en el títol, en la foto de portada, en l'argument... Un cop ja s'ha posat de moda, és bufar i fer ampolles. Però abans, quan ningú n'ha sentit a parlar, és curiós com quedes hipnotitzat i te'l poses a la bossa i el compres. Suposo que aquest és el somni inicial de qualsevol autor. El somni posterior és que el llibre agradi.

    ResponElimina
  3. Jo ho vaig saber pel boca-orella, però si que tenen com una llum màgica els best-sellers que fa que no se't escapin de les mans.
    Moltíssimes gràcies a les dues.
    Us abraço.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?