diumenge, 22 de juliol de 2012

EL FOC

Sempre que parlo puja el pà. Així que vaig a intentar pensar que s'acomplirà això que diré.
Això no serà un poema, tampoc una sel.lecció acurada de léxic per tal de fer barrinar, ni tan sols és una cabòria.
Aquesta serà una oració que mussitaré aquesta nit.

Que la seda de la nit
apaivagui la ira de la tramuntana
que la lluna planti cara a la flama
que amaini el cobejós avenç
de la cendra,
que l'aire esborri el fum
i permeti una visió clara.
Que la seda de la nit
 cobreixi amb el mantell
l'encesa , d'albada.


6 comentaris:

  1. Que la tramuntana t'escolti, Sandra!

    ResponElimina
  2. Esperem que els sincers desitjoes es compleixin, la seda ens hi ajudarà.

    ResponElimina
  3. Que així sia. El foc bressol de vida amb la tramontana s'arma d'espases de mort.

    ResponElimina
  4. des de l'alt empordà a tocar de les flames, moltes gràcies pels teus desigs.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?