dimecres, 20 de juny de 2012

LLIBERTAT








De l’inintel·ligible, imitació.
Fosa, dedins el boscatge
cerques entre els matolls
la superlativitat de l’ésser.
És Incomparable
la condició genuïna
de la normalitat.
No pretenguis;
Sigues
i allibera't!

3 comentaris:

  1. A mi m'agrada el SIGUES, doncs no significa que un pugui ser, doncs som, sinó donar carta de naturalitat al ser, de normalitat.

    ResponElimina
  2. Hola amics i amiga!
    aquest poema (que s'ha de treballar) intenta fer una reflexió sobre una situació, ahir que em va fer llàstima tot recordant-me a mi mateixa. La frenesia per impressionar.He descobert fa molt poc que he descobert que jo sóc jo, despentinada, arreglada o sense maquillar, que el que duc dins no necessita maquillatges i em sento ben lliure! i era el meu consell a una amiga.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?