dimecres 20 de juny de 2012

LLIBERTAT








De l’inintel·ligible, imitació.
Fosa, dedins el boscatge
cerques entre els matolls
la superlativitat de l’ésser.
És Incomparable
la condició genuïna
de la normalitat.
No pretenguis;
Sigues
i allibera't!
Publicat per a

3 comentaris:

  2. A mi m'agrada el SIGUES, doncs no significa que un pugui ser, doncs som, sinó donar carta de naturalitat al ser, de normalitat.

    ResponElimina

  3. Hola amics i amiga!
    aquest poema (que s'ha de treballar) intenta fer una reflexió sobre una situació, ahir que em va fer llàstima tot recordant-me a mi mateixa. La frenesia per impressionar.He descobert fa molt poc que he descobert que jo sóc jo, despentinada, arreglada o sense maquillar, que el que duc dins no necessita maquillatges i em sento ben lliure! i era el meu consell a una amiga.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)