CRÒNICA D'UN SOMNI


 Imatge de Susanna Burgos. confident i amiga

Ahir va ser el primer dels grans dies, perquè celebràvem la primera presentació “de blanc setí” a la “meva biblioteca” a Santa Margarida i els Monjos. La presentació anava a càrrec del meu amic i poeta Carles Figueras, qui per cert no em va deixar fer ni una ullada al text que havia escrit, tot dient que era sorpresa. La biblioteca va acollir a les persones que més estimo , tot i que tinc una capacitat immensa per estimar!. la meva família i algunes amigues íntimes s’hi van anar aplegant mentre observava la llum del sostre de la biblioteca que queia pràcticament sobre nostre com divina recordant-me els que no havien pogut venir. En Carles havia preparat un acte entranyable i familiar per tal que fos amè al  públic Només començar ja el vaig interrompre tot dient:-digueu Carles! i ell em mirava mentre jo deia:-Estimat públic ens hauríeu de perdonar, havia de venir un poeta important però li ha sorgit un compromís, es que sempre he volgut dir això- el públic va riure i ja va estar... fora nervis! Va explicar els nostres inicis en l’aventura literària i com ens  vam convertir en esperits afins en això d’escriure, Digué coses de les quals una no n’és massa conscient com ara, que la meva obra és molt extensa i que sent privilegiat de conèixer el meu ventall de registres. Parlà de les paraules que empro, que no son fàcils, un lèxic exquisit per tal que el lector s’aventuri a emprar-les més sovint i que se’ns morin. que l’admirava la meva capacitat de creació que fa de mi una autora tan prolífica. I francament crec que vaig sortir amb cara de pàmfila perquè no sabia on mirar, després vaig explicar perquè m’agrada construir una història complerta i erigir-la des de el principi, viure cada vers mentre el  fas i el refàs i deixes que l’eixamori el temps en un paper. Va comentar que evidentment els versos jo no els he viscut, i jo amb un somriure li vaig dir:- o si!. que en treguin ells les conclusions. per acabar llegint jo mateixa uns poemes on explicava perquè els havia escrit i mentrestant les imatges que els han provocat endins tremint a la gola. II brindar, brindar amb cava fresquet, aquesta crònica d’un somni. A tots i totes els que vau venir ja ho sabeu formeu part de les meves hores millor viscudes.

Comentaris

  1. El Carles no es queixarà. Has aconseguit que el text s'adigui amb el títol!!!
    Continua somiant, bonica.

    ResponElimina
  2. Carai! Jo vull aquest llibre! On el puc trobar?

    ResponElimina
  3. Enhorabona i endavant amb l'aventura de setí.

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats!!!! Ja ho has tret tot fora. Bé segur que encara queda poesia per avocar a les pàgines en blanc d'aquesta vida magnífica, encara per escriure... i reescriure!!!!

    Espere amb certa ànsia tindre a les mans les teues paraules i gaudir-ne en la intimitat que és on un lector cal que manifeste les seues dèries de menjador compulsiu de paraules... i més i més!!!!

    Enhorabona poetessa, ja mai més inèdita!!!

    ResponElimina
  5. De ben segur que t'ha provat en el cutis tota aquesta aventura! Viure un somni llarg temps acaronat ha de resultar una meravella. No t'oblidis de gravar cada instant en el teu registre de memòria, perquè va naixent una altra Sandra :)

    ResponElimina
  6. Per continuar somiant, tu i els que et llegim, aquesta magnífica crònica d'un somni fet realitat.
    petons!

    ResponElimina
  7. Ja t'estic veient la cara de pàmfila....;)

    Ara...a seguir treballant!

    ResponElimina
  8. Felicitats, Sandra... La presentació d'un llibre és tota una aventura agradable i penses que valia la pena haver-lo escrit...
    Petons.

    ResponElimina
  9. Felicitats, Sandra! Ara toca passejar la criatura...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars