dissabte, 5 de maig de 2012

PER ANNA MARIA...

D'ençà que ets un punt de llum
que em vessa el temps pels cabells
i em cauen les hores per les espatlles. 

que el sospir ja no és d'amor
sinó el desesper en inspirar un aire nou
Em sé  el solc 
que tothom esquiva per no haver de caure.

tu saps, 
si les editorials enviaran llibres a les estrelles?

4 comentaris:

  1. Preciós, segur que les editorials envien els llibres a les estrelles!

    ResponElimina
  2. jiji, visca la ironia com a darrer recurs, per evitar allò tan lleig de la falàcia patètica. M'ha agradat molt. Hi ha un cert ofici, i moltes hores de lectura. Bo.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies!
    Fa temps que no ho feia, però solia ser un recurs la ironia final en el meu estil, us abraço molt fort.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?