PER ANNA MARIA...

D'ençà que ets un punt de llum
que em vessa el temps pels cabells
i em cauen les hores per les espatlles. 

que el sospir ja no és d'amor
sinó el desesper en inspirar un aire nou
Em sé  el solc 
que tothom esquiva per no haver de caure.

tu saps, 
si les editorials enviaran llibres a les estrelles?

Comentaris

  1. Tejer Ilusiones5 de maig del 2012, a les 5:12

    Preciós, segur que les editorials envien els llibres a les estrelles!

    ResponElimina
  2. Eastriver5 de maig del 2012, a les 5:18

    jiji, visca la ironia com a darrer recurs, per evitar allò tan lleig de la falàcia patètica. M'ha agradat molt. Hi ha un cert ofici, i moltes hores de lectura. Bo.

    ResponElimina
  3. Sandra D.Roig5 de maig del 2012, a les 6:03

    Moltes gràcies!
    Fa temps que no ho feia, però solia ser un recurs la ironia final en el meu estil, us abraço molt fort.

    ResponElimina
  4. Jordi Dorca6 de maig del 2012, a les 3:47

    Em sé el solc.
    Ens agrada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars