DONES D'AIGUA.




Submergides dins la letargia.
la corrosió de l’aigua
ens ha malmès el cos.
La beina dels tendons
immòbil per l’ús
i l’empremta,
plec de pell d’onada.  
ha esdevingut irreconeixible.
Uns rostres diluïts
d’ulls aquosos
tot  prenent  el relleu
que els corresponia. 

Comentaris

  1. Sandra, quin poema meravellós aquest... L'aigua és sentiment, maternitat, feminitat, sexe. I tot plegat així, com el que és: la cosa més natural del món.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies! em sorprèn moltíssim la teva percepció i m'encanta, és de les coses que més em fascina de la poesia.
    Jo em referia, a unes dones amagades sota la superfície de l'aigua que sé que el temps les esta matitzant-
    una abraçada.

    ResponElimina
  3. Dones d'aigua escaldades en les seves sortides, el temps ha fet que on es confon aigua i llàgrima han oblidat com sentir el brisall de la lluna.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars