dissabte, 5 de maig de 2012

DE BLANC OBLIT



La pruna: alta i clara.
L’insomne persistent
deambula
tot  vagarejant per la nit.
A palpentes pel clarobscur,
silent per respecte.

L’ombra d’espia latent
esquitlla per la finestra
s’escola empesa pel vent,
quin polsim claríssim d’enyor
purpurina ja el llençol,
 i em fa oníricament maldestra
que no puc dirigir la son,
a l’àugur,
--quin auguri?--

si fins i tot el pressentiment
és blanc d’oblit. 

4 comentaris:

  1. La nit és enganyosa, mostra colors que té i no té, dolça i aspra alhora, com la pruna. La nit és plena d'ombres vives, interiors i exteriors.

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, pels comentaris, no sé si he aconseguit dir realment el que volia, aquest és un poema que haig de refer... perquè no sé si s'entén.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Aquestes nits no et cal anar a les palpentes, la lluna plena impregna arreu la seva llum...

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?