dissabte, 14 d’abril de 2012

LA POESIA DE L'INFINIT

A propòsit de La poesia de l'infinit




Títol:           La Poesia de l'infinit
Autor:         David Jou
Gènere:      Assaig
Col.lecció:  Carta Blanca
Editorial:     VIENA 












""Efectivament, el desig eròtic pot proporcionar vivències intenses de l'infinit. En el desig cada mil.limetre quadrat del cos objecte de desig es transforma (ton oeil, ton souris, ton pied) es transforma en un camp obert al galop de la imaginació i el tacte; cada gest del cos  es transforma en un cos nou, on recomença il.limitadament l'exploració sensual; i, si la fascinació per un cos concret pogués decaure i desaparèixer, hi hauria cossos nous on el desig podria  reviure.En aquest sentit el desig resta sempre insaciat,i se sent davant una realitat inabastable i , per això infinita". 

La poesia de l'infinit
Ed. Viena
Autor. David Jou,












Ja fa alguns dies que vaig aconseguir "la poesia de l'infinit" de David Jou, el que em va encuriosir més és el títol, ja que si sou dels que regularment seguiu el blog, a hores d'ara ja sabreu que és un concepte que en fascina i que l'he emprat molt per als poemes que escric. 
Així que, si com jo, ets dels apassionats de les estrelles que a la mínima que la nit s'atansa et perds en el mapa del cel, és molt interessant "la poesia de l'infinit", perquè ens parla de la connexió que s'ha establert entre la poesia i el cel mitjançant la creença que abastia el moment de cada un/una i com ho interpretaven mitjançant el vers. Passen per aquestes pàgines, Emily Dickinson, William Blake, i molts d'altres.Tot situant en el context generacional i geogràfic la poesia que desenvolupaven, alguns poemes resulten profecies, per l'avenç que representen per al seu temps. 
Capitols i subcapitols, per als Astrònoms en la poesia, la immensitat, la nit, l'infinit. 
Un llibre per romandre i rellegir-lo de tant en tant i per empeltar la inspiració. 
Al final del llibre, em reverbera una convicció intima, sobre la manera d'explicar les coses. 
Aquelles creences o lliçons que han perdurat en mi, o més ben dit, l'interés de saciar la curiositat en el meu cas, sempre ha vingut provocat per la manera en la que les coses s'expliquen, si afegim que la manera, l'estil de David Jou és del tot entenedor, la descoberta es multiplica. Ja ho hem dit algun cop, que la poesia és quàntica i aquesta arriba fins a l'infinit. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?