divendres, 30 de març de 2012

UNA REMOR DE CABIL.LIA 2


L'aura anava carregada amb les bosses de la compra, mirà cap a l'altra vorera amb un acte reflex i el veié caminant absent amb uns texans desgastats i una camisa arremangada. De sobte li vingué un pensament sobtat i recordà una escena, com si la veies amb els ulls d'un altre. La visió se li presentava borrosa, va recordar una sensació d'abandó del cos. Va deixar les bosses contra la cantonada d'una façana, mentre respirava fort. Li vingueren al cap imatges barrejades i poc nítides en les que veia una noia, que pensà que era ella mateixa estesa a terra. 
La sala devia ser rodona i plena de coixins per tot, se li barrejaren fils d'or i colors vius. La paralitzà al mig del carrer la percepció d'una total inmobilitat, uns sensació d'abatiment que no podia controlar.Senti que li obrien la camisa en aquella estesa de coixins i li treien les sines dels sostenidors, algú l'acaronava i ella només podia veure punts de llum com ombres i s'imaginà serp, com les erps detectant ones de calor i de moviment..Intenta cridar però el crit s'ofegà eixorc a la gola, rendida davant la impossiblitat de moure's, sentí  en el preludi d'una somnolència que no acavaba de culminar, veié una llum blanca que s'acostava pel darrere.i després entí un cop sec amortiguat.Un cos somort li va caure al damunt, el punt de llum blanca l'apartà i la prengué arrossegant-la de les aixelles. Sentí el grinyolar d'una porta que devia estar a terra perque el punt de llum se la col·locà a les espatlles i la baixà lentament fins que arribaren a la foscor absoluta. 
S'assegué a terra i li col·locà el cap d'ella sobre les cuixes i li acaronà els cabells. i mussità. 
-tranquil·la,haurem d'estar un temps en silenci-

Qoujar Al kafkir era caça-recompenses. 

3 comentaris:

  1. Moltíssimes gràcies Toni, amb la prosa no em sento gens segura.
    una abraçada.

    ResponElimina
  2. Sandra llença-t'hi , t'ho dic seriosament , el teu relat em té captivada!!

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?