PLUJA




Per més que el meu nom t’aturi
Per  mes que el meu perfum et reverberi
l’aigua esborra les petjades
i la flaire erigint-se s’endurà l’olor.

Res no resta,
un traginar de llast blanc
esborrallant-se per l’aigua
en l’asfalt.
un plec de somnis de paper
que el vent t'ha esquarterat.



Comentaris

  1. Mai el vent i la pluja han estat amics del paper. I tot i així l'han omplert obstinats de somnis i paraules.
    I quan els bocins s'envolen de nou sabem que ens queda París.

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Ai amics, sento que tot se'm fon a les mans-
      Una abraçada enorme.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars