INTERNATIONAL WOMEN'S DAY

 
Per mi és el dia internacional de la dona i punt. No conec cap dona que no sigui treballadora. No conec cap dona que no ho sigui de treballadora, les dones que jo conec es passen el dia al telèfon, o a la feina i a la nit, son mares, o companyes i tornen a començar un dia després de les nou del vespre, d’altres pateixen malalties incurables i afrontin la vida plenes d’il·lusió, em son absolutament admirables i fascinants. Altres dones que conec es deixen les parpelles escrivint a les fosques o llegint immerses en gruixuts volums de paper que els amaguen el rostre,  sí, hi ha dones que de dia ensenyen i a la nit es confessen i processen la saviesa per infondre un llegat. Les dones que jo conec sustenten amb les mans les il·lusions dels menuts i les dels grans, d’altres fan coses realment importants, tot ho és important des de el somriure d’un fill fins a la conferència en el centre més prestigiós de literatura. Les dones que jo conec totes, una per una son enormement treballadores i cada una un exemple, per el qual estic profundament orgullosa del gènere que m’ha atorgat la natura. A totes les dones que jo conec feliç aplaudiment pels vostres dies. D’altres dones que conec son del tot indefenses davant les tortures, i les imposicions de règims feixistes i absurds.
Us deixo amb un poema que m’ha passat Clidice, que m’ha encantat per la naturalitat amb la que expressa la nostra condició, de etern punt de mira i lluita per assolir una llibertat exempta de prejudici. Clidice mil gràcies!




Avís (Warning)

Quan seré vella, duré un vestit lila
i un barret vermell, que no s'adirà gens, ni em quedarà bé
i gastaré la pensió en conyac i en uns guants d'estiu
i en sandàlies de setí, i ves a saber si en tindré per a l'oli.

Seuré per terra, al carrer, quan estaré cansada
i m'ompliré de mostres en els magatzems, i picaré als timbres
i passaré el meu bastó per les tanques dels parcs
i em pintaré la cara com no ho he fet mai.

Sortiré amb sabatilles quan plogui
i colliré les flors dels jardins dels veïns
i aprendré a escopir.

Pots posar-te vestits virolats i engreixar-te el que vulguis
i endrapar tres lliures de botifarres tor d'una
o viure de pa i quatre olives durant una setmana
i omplir a vessar caixes amb llapis i bolis i coses inútils.

Ara, però, hem de cobrir-nos quan plou
i pagar el lloguer i no dir paraulotes enmig del carrer
i donar un bon exemple als infants.
hem de convidar amics a casa i cal que llegim el diari. 

No hauria de començar ja a practicar una mica?

Així, la gent que em coneix no s'estranyarà, ni se'n farà creus,
quan de sobte em faré vella i per primer cop duré el vestit lila.

Jenny Joseph
Versió catalana: M. Piqueras

Comentaris

  1. Primer havia pensat en Maria Mercè Marçal, després he vist que és de Jenny Joseph.
    Dur el vestit lila i no desprendre-s'hi perquè els drets no plouen del cel.

    ResponElimina
  2. Està bé això d'aspirar a ser una àvia una mica disbauxada...sobretot si de jove una ha estat massa prudent!

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies pels comentaris. si, penso que ja seria hora de fer el que ens dona la gana.
    abraçada global

    ResponElimina
  4. En tinc un, de vestit lila, tirant a morat, però ja s'ha fet vell, com jo. I és clar, si me'n poso un serà d'un altre color, perquè el lila ja l'hauré gastat.
    El que vull, més o menys ja fa temps que ho practico, precisament amb les paraules, que són els vestits de la nostra ment.
    Olga

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies Olga pel comentari.
    Hi ha vestits de color de la ment, bellíssims!
    una abraçada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars