dissabte, 31 de març de 2012

I TU FINS A QUIN NÚMERO SAPS CONTAR? CRÒNICA DES DEL COR-


I Tu Fins a Quin Número Saps Comptar? from LES PRODUCCIONS DEL PUMA on Vimeo.



COMPANYIA DE TEATRE LES MANIQUÍS
Text Original: Carles Casas
Actrius: Xènia Castelltort i Aina Tomàs Martorell
Direcció i Dramatúrgia: María Rodríguez Sandía
Ajudant de Direcció: Toni Regueiro
Llums i So: Nando Portillo

Producció i Realització Audiovisual:
(c) LES PRODUCCIONS DEL PUMA
Direcció: Jordi Canchales
Música: "Paris", de Johnny Ripper
So Ambient: "Paris Stationloop", de Sawako
format original: 1080p25 | durada: 30''
puma.cat


Sinopsi

Dues dones aparentment molt diferents es troben captives en una parada d'autobús a l'espera que aquest arribi, una nit de tempesta rabiosa. L'atzar les ha combregat per motius molt diferents: una espera l'arribada d'algú i l'altra ha decidit partir, tancar una etapa i començar de nou en un altre lloc. 

Judy Brady artista plástica que admiro profundament  de formació en arquitectura, sosté en un dels seus treballs que els nostres espais per tal de preservar la intimitat han afavorit la solitud. Aquesta associació de idees extrapolada a les relacions de les persones m'assaltava tot just començar l'obra. La certesa que en la nostra societat construïm parets feixugues e imàginaries que s'interposen en la nostra sociabilitat es posava de manifest al primer moment, en el que dues dones desconegudes seien en un banc en absolut silenci. Degut al temps d'espera i la falta de comunicació dels serveis publics comencen a debatre temes profunds i actuals com la mort, l'amor, la malatia i un llarg etcètera que no desvetllaré perquè m'ha semblat una obra extraordinària i vera. La companyia els maniquis ens ha endinsat en la sala petita (plena de gom a gom) del teatre Cal Bolet en l'atmosfera d'una solitària parada de bus, i les actrius ens han aclaparat amb dues formes de viure i veure  la vida, una atemorida pel futur i l'altra que representava una dona preparada amb formació acadèmica i un absolut autocontrol, fins el punt que en alguns moments no he estat capaç de distingir que aquelles paraules eren expressades en un teatre perquè podríen ben bé ser la història d'un moment puntual viscut per  nosaltres. Amb un final extraordinari i secret que conclou amb una sensació plaent d'una obra reflexiva i profunda amb alguns tocs d'humor que arrencava impetuosament els minuts dels nostres rellotges. Duc en la memòria moltes frases que reverberaran un temps en la memòria i la satisfacció d'haver-me vist conmoguda per una obra de teatre magnífica, que, al cap i a la fí és l'objectiu de l'art. 


Si teniu oportunitat no deixeu de veure "i tu, fins a quin número saps comptar?" perquè m'ha fet sentir orgullosa del teatre " com a casa" que era el titol del cicle del Teatre Cal Bolet de Vilafranca del Penedés. 


Sandra Domínguez Roig.


2 comentaris:

  1. Ningú ho pot expressar millor que tu.
    He sortit encantada i n'estic segura que demà tindrem un bon tema de conversa mentre els nens corrin per la platja!!

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?