dissabte, 4 de febrer de 2012

VISITAR LLOCS ESTIMATS II


Hi ha llocs que romanen en la memòria absolutament intactes, imbatibles al pas de la vida i a l’erosió del temps. Que en veure’ls sents una calidesa inexplicable que et reconforta, i t’aferres a ella com una branca en un terrible aiguat, amb la tranquil•litat que t’aporta recordar que hi ha coses invariables, i de sobte t’adones que fulgura en  l’enyor com punts brillants submergits a l’aigua i que poc a poc es van fent nítids dins el projector de la teva vida.
Avui he visitat Sarrià, el barri on vaig treballar durant vuit anys més de nou hores al dia i que a còpia d’habitar-lo i endinsar-me em vaig fer una mica meu.
Baixar pel carrer major, aquest cop imaginant a J.V.Foix però amb l’afegit de recordar cada lloc i descobrir-hi les novetats del barri, els canvis d’establiments i aturar-se al mig del carrer tot dient:-ai, aquí estava...? recordes?. La papereria J. Margenat era on comprava el pergamí per a fer els poemes de la BBC, el propietari, es familiar de Martina Escoda i un dia llegint el poema que volia passar a pergamí, em va regalar EL QUADERN EN VERMELL, que evidentment conservo i em recorda la papereria.
La nit a la plaça Major de Sarrià i la lluna al darrere de l’església, i anar baixant fins arribar a la cafeteria on esmorzàvem sempre, i al restaurant Casa Joana, on el temps sembla que s’hi hagi instal•lat a gaudir del caliu de la cuina exquisida i casolana de la família Jornet. He entrat per saludar a la meva amiga Angie per adonar-me que l’amistat veraç és aquella que ni la vida ni el temps pot partir, i començar la conversa just al punt de partida,  i mentre ens explicàvem contemplava les parets amb els records incrustats de les vegades que hi hem anat a sopar o a dinar, i aleshores he preguntat? trobaria alguna imatge del restaurant?, i m’ha dit no ho sé diria que no, -Te tanta història el Casa Joana, Angie- sí, aquí venia a dinar en Mario Vargas Llosa quan teníem al costat Tusquets i Anagrama- que dius?! – sí, i més gent!. Una de les coses que més em fascinava de la botiga on treballava és que mai eres capaç d'imaginar qui podria entrar per la porta i allò feia els dies apassionants.
No us perdeu la ruta literària de JV. Foix, el Casajoana és al costat mateix de la pastisseria al carrer major, entreu-hi i us quedareu atrapats en la seva història. Jo aquesta nit, tinc una caixa de bombons de la pastisseria, el llibre Sol, i de dol, i el projector encès ple de moments i rialles.

8 comentaris:

  1. Moltes gràcies Toni!, és un barri preciós.
    una abraçada.

    ResponElimina
  2. Excel·lent invitació a recórrer Sarrià. El que ha deixat d'existir no es pot recuperar si no se'n parla, com ara has fet, tan bé per cert.

    ResponElimina
  3. He, he... com t'has posat de bombons i poemes :)

    Jo he estat poc per Sarrià. De totes maneres la ruta per la llibreria A peu de pàgina, més unes braves a Can Tomàs i fer les postres i el cafè a Can Foix és una ruta literària-gastronòmica altament recomanable.

    PD. Un cop he estat a Ca la Joana, és un retorn encisador al passat afortunadament existent en el present. Perquè a mi m'exalta el nou i m'enamora el vell.

    ResponElimina
  4. Us agraeixo enormement els comentaris i certament m'ha anat molt bé tornart al barri quedant-me amb els records purs.
    rafel, els bombons divins!

    ResponElimina
  5. Ets afortunada, pots "tocar" els records i assaborir-los, i desar-los també en cada pàgina dels llibres, a banda del que escriguis per dibuixar de nou els paisatges i els sentiments.

    ResponElimina
  6. sóc afortunada, només que em deixis l'empremta, Olga.
    una abraçada.

    ResponElimina
  7. Muchas gracias, reina, por formar parte de tu vida y de tus sentimientos. La verdad es que parecia que nos hubi´´eramos visto ayer, no necesitamos decirnos muchas cosas. Simplemente, lo sabemos. Besos. Angie.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?