dimarts, 14 de febrer de 2012

UNBORN


Unborn from Oliver Tellechea on Vimeo.



T’atura el reflex d’un aparador
de vestidets de puntes de coixí,
i et reverbera la fiblada
d’una lava de calostre
obrint-se pas
per les cànules de pit.
I vesses
dues denses llàgrimes
que cauen per l’ampit de les sines.

L’insofrible interrogant
que t’increpa
mentre prems el rictus
i t’assetja l’eterna pregunta:
-si jo només he fet el be,
perquè això m’està passant a mi-


el cos no entén
un final imprevist.

3 comentaris:

  1. És preciós Sandra...és veritat que el cos no enten...

    ResponElimina
  2. Tal qual és. I aquesta pregunta t'acompanyarà durant setmanes, mesos... tota la vida!
    Algun dia t'ensenyaré el que vaig escriure, no és bo ni de bon tros però ho vaig escriure amb les vísceres, entre llàgrimes, en plena crisi d'ansietat. Va sortir sol i per mi és l'únic record del meu segon àngel al cel, com qui mira una foto.

    ResponElimina
  3. no hi ha cos sense tu...ni tu sense cos...

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?