M. ANTÓNIA MASSANET

Maria Antònia Massanet

Qui us presento aquesta nit és M. Antònia Massanet, malgrat ja coneixia un petit esquitx de la seva literatura, vaig tenir el plaer de gaudir d'ella al cicle veus paraleles de l'any passat,i de conèixer-la personalment, just allà és on vaig descobrir una poeta compromesa amb la lletra i amb el gènere, no es d'estranyar doncs, que la seva poesia tingui un estil gairebé únic. 

(Artà, Illes Balears, 1980) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i va cursar el màster oficial de l’IEDG d’Estudis de Dones, de Gènere i Ciutadania. Investiga sobre poesia i gènere i sobre narratives i representacions de la intersexualitat i està fent la seva tesi sobre la centralitat de Maria-Mercè Marçal en la poesia catalana contemporània.
Es va donar a conèixer en poesia quan va guanyar l’edició del 2006 de l’Art Jove amb el poemari Disseccions emocionals (Publicacions del Govern de les Illes Balears, 2006). Ha publicat poemes a diverses revistes i ha estat antologada a Eròtiques i despentinades (Arola, 2008), Evidències cel•lulars (Publicacions de la UAB, 2009), a El poder del cuerpo (Castalia, 2009) i al monogràfic de jove poesia catalana “Les voix ne dorment jamais”, de la revista quebequesa Exit. Revue de poésie (2010).
Ha realitzat diversos muntatges interdisciplinaris de poesia, audiovisuals i dansa i col•laborat en diversos recitals individuals i col•lectius, entre els quals destaquen els realitzats dins dels cicles "Versos a la FNAC" i "Lletres al Niu" (2010), a l'Arts Santa Mònica, i al cicle “Veus paral•leles” (2011), organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, que l’ha portada de gira arreu dels Països Catalans i de Romania. Ha estat traduïda al castellà, al francès i al romanès. Des del maig del 2009 dóna a conèixer la seva poesia a través del bloc www.lossutdesigquelentamentsencarna.blogspot.com.

 

Qui m’ha ferrat
qui m’ha fixat damunt dels ossos
a cops
aquesta pell de dona
que tot i despullant-me m’ha vestit?
Felícia Fuster


Poema per ser llegit sota l’influx de la mirada del "Retrat de Marjorie Ferry" (1932),
de Tamara de Lempicka



Aquell que em va fixar damunt el ossos

aquesta pell de dona

que tot i despullant-me

em va vestir

se li va oblidar advertir

el perill dels accessoris:

les vestidures poden ser perilloses

les joies, indiscretes

i un seductor maquillatge

una velada amenaça.

Però el pitjor va ser l’oblit

de que tot i vestida

amb una altra pell

tindria boca i veu

i que la meva revolta

passaria per parir amb dolor

nous mots que originessin

el sisme de tot un pensament

camuflats sota els designis

de la moda vigent