dimarts, 17 de gener de 2012

SENCERA AL MON






Des del noümen
a l’interval on l’afonia es fa silenci
imploro l’instant
d’ésser dicció i veu.
Des del blanc
resplendir
òrfena d’esperes inaudites.
sotmetre’s als orígens
des de la ignorància vera
assumint  la certesa
que puc ser ara jo.
Sense esmenes, ni plors
en l’ardit intent;

de mostrar-me
sencera, AL MON.






1 comentari:

  1. La teva poesia és una gran manera de mostrar-te al món. Inspirada i profunda, sempre!!!

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?