dilluns, 2 de gener de 2012

LLEU PERÒ CONSTANT...




Com un rusc davant la flama
aquest brunzit desesperat
no amaina,
ascendeix com el so
de les antenes oscil•lant,
vibra endins
el neguit de saber-te
 i m’eleva d’una revolada.
Subtil com la carícia.
com l’ofrena, submisa.


Una duna a la voluntat del vent. 

1 comentari:

  1. Ser com una d'una a la voluntat del vent,no...
    Ser com la rosa que neix a contracorrent i li planta cara al vent, sí...
    M. Roser

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?