diumenge, 8 de gener de 2012

LA BOIRA D'UNS ULLS

He passejat descalça per les fumeres d’oblit que emanen dels teus ulls, amb tota la vulnerabilitat i la incertesa de la boira. No pot tornar algú que no ha marxat i tampoc sé si hi has estat o com sempre es una història que s’aixeca pedra a pedra en la memòria i que culmina amb la inventiva desbordada i que no s’ha arribat a erigir mai. Un edifici a mitges, ruïnós que s’ha desfet abans d’haver lluït amb l’esplendor que li corresponia.
De petita escrivia històries tal i com les imaginava que m’havien de succeir, perquè un cop escrites els havia donat vida dins meu encara que no existissin mai, veure-les escrites m’ajudava a veure-les com fets reals.
Quina innocència a la meva edat creure que algunes coses ja han viscut el seu temps en mi i que no es repetiran, i en canvi, em sobrevé sempre la mateixa desconeixença  tot i sabent del cert que hi ha poemes que no s’han escrit per mi, ni versos, ni veritats, només algunes paraules fruit de les davallades personals en un moment fortuït de resultes son  les branques que em rescaten dels torrents que m’engoleixen. Amb quina nuesa em presento al mon, sempre vera. i oferint els palmells plens de sinceritat. No es pot anar per la vida amb la camisa oberta, mira que ho sabia de sempre!, però a mi no m’enganyen els teus abismes plens de fumeres d’oblits ni la densa massa blanca que emana dels teus ulls, perquè potser no hi havia engany aquest cop, ni és retret aquest text. Un intent només de veure una altra història imaginària escrita per tal de donar-li vida, mentre abaixo el cap, un cop més i fixo la mirada a terra per enèsima vegada.

8 comentaris:

  1. Això de PROESIA jo també ho he utilitzat en el meu quart bloc.

    M'agrada això de "no es pot anar per la vida amb la camisa oberta".

    ResponElimina
  2. No pot tornar algú que no ha marxat.
    M'agrda aquesta frase.

    Mateu

    ResponElimina
  3. Tal vegada no és un retret, però emana dolor...

    ResponElimina
  4. Moltíssimes gràcies, tots tres apunts em fan molt de bé.
    abraçada global. :)

    ResponElimina
  5. Bon vespre Sandra.
    Et recomano aques bolg que tot i que no és de poesia, em sembla que t'agradarà.

    Una abraçada.

    http://manuelatello.blogspot.com/

    ResponElimina
  6. tenies raó Àlex, m'encanta! ja m'he fet seguidora.
    una abraçada.

    ResponElimina
  7. Inconscient o valenta, però sempre honesta. Un petó.

    ResponElimina
  8. M'ha agradat molt aquest text...em quedo amb això d'oferir els palmells plens de sinceritat.
    Sandra, sobretot, sempre amb el cap ben alt...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?