INSTINT DE SUPERVIVÈNCIA




Sí, sabem arpejar la terra
apuntalar la pedra
quan ens cau en allau.
Sabem intuir els camins
resseguint la petjada
de les retines incrustades al sòl.
De la molsa al cor,
i del tacte humit
del silenci a les fosques.

En la devastació
conflueix l’instint de supervivència.




Comentaris

  1. Els dos versos finals són tota una sentència!
    Molt bonic

    Mateu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Mateu, em perseguia aquest sentiment anit.
      una abraçada.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars