UNA GENIVA ENCESA.



Insomne i somiadora albiro l'horitzó de les sis, una geniva encesa que queixala la fina línia que es perd més enllà dels finestrals, i el vent envolant els cabells teus i el posat inamovible amb el que t'imagino- El camp d’espígol abasta tot l'asfalt per on despunta la serp de llum que no arriba mai a trencar la pupil.la per on et veig.

i la geniva encesa son els llavis teus que de tant en tant degoten un sospir a mitja llum tan tebi com aquesta incandescència que m'omple el planeta i ofreno els palmells per aplegar l'últim raig de sol, que sempre em parla de tu.

Comentaris

  1. Un conjunt de metàfores precioses.

    Pilar

    ResponElimina
  2. Gràcies Pilar, des de la nau el sol es veu vermell, creu-me que m'asseuria al porxo a contemplar-lo.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars