divendres, 9 de desembre de 2011

UNA GENIVA ENCESA.



Insomne i somiadora albiro l'horitzó de les sis, una geniva encesa que queixala la fina línia que es perd més enllà dels finestrals, i el vent envolant els cabells teus i el posat inamovible amb el que t'imagino- El camp d’espígol abasta tot l'asfalt per on despunta la serp de llum que no arriba mai a trencar la pupil.la per on et veig.

i la geniva encesa son els llavis teus que de tant en tant degoten un sospir a mitja llum tan tebi com aquesta incandescència que m'omple el planeta i ofreno els palmells per aplegar l'últim raig de sol, que sempre em parla de tu.

2 comentaris:

  1. Un conjunt de metàfores precioses.

    Pilar

    ResponElimina
  2. Gràcies Pilar, des de la nau el sol es veu vermell, creu-me que m'asseuria al porxo a contemplar-lo.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?